Miquel Bauçà. El canvi

Sobre vencedors i vençuts…

elcanvi — Wed, 04 Jan 2012 11:13:39 +0000

És ben sabut que la història sempre l’escriuen els vencedors, els botxins. Qui té bo, vola i qui no, redola, en deia el padrinet. És ben sabut que no hi ha gent bona ni dolenta, segurament en tant que no hi ha fets bons ni dolents. Tot depèn des d’on es mira, d’on es vol arribar, d’allò què volem per a nosaltres i per a la resta… Escric aquestes paraules a la mateixa hora en què es duu a terme la sessió plenària de la vila en la quals es volen aclarir els fets sobre Sant Agustí. Quins són aquests fets? A la premsa en podem trobar escrits de tota casta, que m’estalviï repetir. En podeu trobar una crònica documentada aquí. És una llàstima que es vulgui espenyar el nom de les festes de Felanitx en debats que no ens duen gairebé enlloc. Fa temps, deia, abans que ja no crec en bons ni en dolents, qui més qui manco té una part de culpa dels fets. Justament quan pensava en tot això m’ha vengut al cap un poema de Miquel Bauçà que sempre m’ha semblat una imatge que descriu perfectament aquells que van de bons.

Drets, escolten la Sibil·la,

homes públics, convençuts,

i després el crit de l’orgue.

El punxó del ganivet

o el canó de la pistola

sempre els surt de la butxaca.

El noble joc

És increïble

elcanvi — Tue, 10 May 2011 22:25:03 +0000

És increïble! : Fem un ús grosser d’aquesta expressió. Quan diuen que una cosa és increïble és que no té res d’això: l’entenem i la creim perfectament. Quan podríem dir que una cosa és increïble és quan una cosa funciona amb d’altres paràmetres metafísics. Aquest fóra l’ús correcte. Per exemple: el comport dels americans és increïble, perquè no l’entenem gens, encara que sembli tan familiar com el d’una mosca o un colom o el de la marmanyera de la cantonada.

El canvi.

Si un fa feina amb el llenguatge, com és el meu cas, arriba un dia que odies certes expressions, tòpics buits de significats que omplen diaris, informatius, novel·les… Veure la llum al final del túnel, ser damunt la taula, donar llum verda a una cosa… en són uns quants exemples d’aquells que em fan estar niala. És increïble és segurament una d’aquelles expressions que més dic quan llegesc el diari (sí, ho confess encara el llegesc) i fins avui no me n’haviat temut: és un tòpic més d’aquesta llengua nostra. Bauçà té raó en faig un abús absurd, així que avui faig aquesta promesa: amigues i amics, ca, col·legues, he decidit que no tornaré a emprar aquesta expressió. Shh! Basta! La solució no sé si passarà per no llegir més el diari o trobar altres expressions adients plenes de significat?

Pomes golden, l’aliment d’un poeta?

elcanvi — Mon, 02 May 2011 22:10:51 +0000

Pomes golden: és la fruita

N’hi ha sempre, dura molt,

no és gens carestiosa…

És la menja que convé

a un poeta. Ara i sempre.

Una bona observació des del Canvi que té molta raó. Qui no s’ha fet espassar la talent amb un poma golden?

Amèrica i Bin Laden

elcanvi — Mon, 02 May 2011 12:00:26 +0000

Ha mort Bin Laden. Rectific: Han mort Bin Laden. La notícia em preocupa. No sé si tenc por que passi qualque desgràcia, si és més decepció global d’aquesta societat. I no puc entendre com hi ha gent que se n’alegra. Em sap greu però no hi crec en la justícia d’aquesta mena. No és una manera de fer crèixer l’odi? El senyor Obama avui m’ha decepcionat. Avui els americans se’n poden sentir satisfets? És aquest un triomf nacional? És d’aquesta manera que volem escriure la història? Ai, quin món… cada dia em costa més entendre’l. Avui el facebook, aquesta tecnologia tan americana és ple de comentaris sobre aquesta mort: gent satisfeta, gent indignada… multiplicitat de reaccions. De totes m’ha agradat aquesta cita de Ghandi que deia “ojo por ojo, y el mundo acabarà ciego”. Miquel Bauçà no sé què en pensaria. Ell que els estimava deia no pel poder que tenen ans ” estreba en el fet que és un fet metafísic de tal magnitud que és per fina força observable, a diferència d’altres fets metafísics que només poden ser copsats pels poetes. ” A més deia “Hauríem d’odiar els americans, perquè van esponsoritzar la Dictadura. Però ho van haver de fer perquè Londres els ho va manar. L’explicació no és la Unió Soviètica. Aquest amor filial m’entendreix i em fa perdonar-los.”

Avui no m’agradaria ser americana. Avui no m’agradaria haver de jutjar part de la meva cultura. Avui és un dia trist. I tots aquells que varen plorar la mort de moltes vides no sé com gosen riure davant la mort d’altre gent. No ho entenc.

El canvi que volem tots

elcanvi — Sun, 01 May 2011 20:19:03 +0000

“El canvi que volem tots”, aquest és un dels lemes que empra el PP balear per convèncer l’electorat. He de reconèixer que tot d’una que l’he vist he pensat en Miquel Bauçà. Què en pensaria ell? El llenguatge fa aquestes coses que de vegades dues coses que no tenen res a veure es poden associar. Que Miquel Bauçà i José Ramón Bauzá esperonin un futur amb les mateixes paraules no deixa de ser una paradoxa, una paradoxa de diumenge. Les paraules d’un Bauçà que ha fet tant per la nostra cultura, la nostra llengua i les paraules d’un altre, Bauzá, que ens vol negar com a cultura tenen un paral·lelisme. De la definició de Bauçà del Canvi en vull destacar sobretot aquesta idea que m’agrada:

A mesura que el Canvi substitueix el futur, els periodistes, els polítics i els profetes prenem més importància, car són la veu del passat. El Canvi no es farà en un dia.

Es tracta de dos canvis que no tenen res a veure un amb l’altre.

Hom abusa del llenguatge. Per això ningú no s’entén. Hom diu que tot és terrible i no saben què és “terrible”: no és possible continuar per aquest camí. La bola del món és una olla de grills, cecs i satisfets d’estar dins la foscor humida i llefiscosa d’aquesta olla.

Sant Jordi ja ha passat

elcanvi — Fri, 29 Apr 2011 12:48:32 +0000

Dissabte passat va ser Sant Jordi. Els autors que tenien novetats varen sortir al carrer a signar-ne exemplars, el món editorial feia feina de valent en bona Setmana Santa, els autors s’emocionaren. N’hi ha que varen tenir cues ben llargues i d’altres contemplaven les cues dels veïnats. Així és el dia de Sant Jordi. Mique Bauçà degué signar mai exemplars? Com hauria estat? Ara bé pel fet que una de les cues sigui més llarga o el fet que un llibre sigui el més venut no vol dir per força que és un llibre que s’ha de llegir. Un amic un dia em va dir que desconfiàs d’aquells llibres dels quals tothom en parla, dels quals se solen dir “best sellers”. Com que som per desgràcia una persona que hem deix endur encara pels consells dels bons amics li he fet cas. No llegesc “best sellers”. Llegesc de tot i molt manco els llibres que tothom llegeix. A les converses de cafè no en puc parlar. He de confessar que hi ha qualque diumenge després de veure que no puc seguir la conversa de les amigues he estat temptada de llegir-ne qualcún. Però només és una temptació. Allunyau-les de davant mi! I quins llibres llegeixes idò? em puc demanar. La veritat és mal de fer trobar una novel·la que et deixi captivada, pocs poemaris que et capgirin el món. Sí, metàfores, paraules belles, però res més. Bauçà deia:

“L’absoluta majoria

de novel·les – àdhuc amb fons

epopeic- vénen a ésser

uns allargs molt tediosos,

que encanten llurs autors,

de curiositats psíquiques

o, pitjor: simples refranys.

No sé com tenen la barra…

La Resurrecció de Crist, segons Bauçà

elcanvi — Thu, 21 Apr 2011 18:44:22 +0000

Ara és època de panades, de robiols, crespells, caputxes (pels felanitxers encapironats). De petita no m’agradaven gens. Els tenia una porada. Què celebram realment durant la setmana santa? Per mi la setmana santa i per la majoria de gent és una setmana de vacances, i res pus. Hi ha crisi de fe, però hi ha tradicions que perduren. Una d’elles segurament deu ser treure els vestits de les caixes, fer la penitència, una penitència en la qual no he arribat aclarir si hi creuen. A Felanitx és molt famosa la representació del davallament, una cita que atreu gent de fora. El davallament al fons no deixa de ser una obra de teatre en una format petit. Hi tornaré demà un altre cop tal com podria anar a veure una altra obra. Per ventura en qualque moment que l’obra tengui una baixada de ritme recordaré aquestes paraules de Bauçà:

“Cal explicar la insistència dels mossens especialistes en la resurrecció de Crist, en el sentit que és per tapar la pifiada de la seva mort i passió…, les dones, especialment les catòliques, no pensen en altra cosa a l’hora de pensar en Crist, endutes per llur gust natural per la sang i la violència. Dir altrament: no calia tot aquest calvari per fer-se famós. L’exemple més clar és Buda, que no va fer res d’això i és igual o més popular. Però, de poc ha servit la insistència: la resurrecció no és narrativa. La seva instantaneïtat la fa no visual, no és filmable. I no sóc el primer en observar el mal gust de l’episodi de la crucifixió.”

Reflexions des de Sant Salvador

elcanvi — Fri, 08 Apr 2011 13:19:21 +0000

Llegir Bauçà és una activitat que m’agrada. Llegir Bauçà m’apassiona, em fa veure una realitat que la comuna no em va ensenyar, em fa llevar la careta a coses que fins ara creia, creia tal com si fossin una doctrina. Jo que perjurava que no era creient. Llegir Bauçà, emperò, és una activitat que només puc fer quan n’estic preparada. Quan tenc el cap despert i les neurones descansades. Fins ara estava mentalment esgotada, no podia pensar i només gosava llegir novel·les, poemaris que implicaven el mínim esforç. M’agrada llegir però sovint hi ha lectures que pel nostre estat físic no ens atrevim a començar. Segurament per això hi ha poca gent que llegeix Bauçà. Jo he hagut d’agafar-me un temps de descans, necessitava oxigen meravell. Segurament és per això que hi ha tanta gent que diu que el llegeix i en realitat només n’ha fullejat alguna de les pàgines. És un misteri i ell n’era conscient. M’agrada car n’era conscient. Escric per qui vulgui entendre’m, devia pensar.

A Certituds immediates ja en parla:

Els aclariment que faig

sobre el món, alguns podrien

tenir una forma més

contundent, però es perdrien.

Sovint un necessita allunyar-se de tot, de la frissor per veure allò que paga la pena. Sí, tenc por de tornar vella, que hagi corregut món però que encara tengui la sensació de quan era nina; de tenir davant una realitat que no podré copsar tota, de veure la vall de Sant Salvador i voler-la engospar amb la mà i no ser capaç ni d’alçar la mirada més enllà dels peus. M’agradaria fondre’m, ser una partícula que corr amb el vent, que entra fora demanar-ho a les cases, que se’n cansa i parteix.

A Certituds també trobem el següent:

“Un cercell, malgrat escàs,

observant la maquinària,

pot ser molt intel·ligent,

si evita inferir dades

del ramat, del col·lectiu

que li ha tocat viure.

Hi ha cap guerra?

elcanvi — Wed, 06 Apr 2011 12:23:58 +0000

Al món ara mateix hi ha entre 45 a 49 guerres de manera permanent… Mentre escric aquest post, aquí a l’estudi, amb la tranquil·litat de saber que després podré anar a dinar, d’aquí a dues hores a córrer que ara que ve el bon temps fa més ganes, mentre faig totes aquestes coses hi ha gent que mor. Em sap greu, però avui les notícies no n’han parlat de tots aquests morts, no n’han parlat en canvi sí que han tengut minuts per dedicar a Adebayor que es veu que després del partit d’ahir té més possibilitats de quedar a can Madrid. Com així no en parlam de les guerres? Com així? No ho sé. Quantes novel·les hi ha sobre la nostra guerra? Quantes lletra vessada? La veritat hi ha dies que tenc més dubtes que solucions. Una de les coses que podem fer és dir-ho fort, conscienciar la gent, que ho sàpiga i no veure pus televisió que només pretén tenir la nostra societat en un estat de mort mental. Arribarà un dia que ens voldran fer creure que la nostra guerra també va ser l’obra d’un escriptor, un moment de ficció. Bauçà ja ho veia clar:

¿Va existir la nostra guerra…?

Han sortit uns documents

Que comencen a dubtar-ho.

El canvi

Shhhh!

elcanvi — Tue, 05 Apr 2011 12:39:23 +0000

I ara m’estiro els dits. Amb esment, em repasso el perfil dels ossos. Qui pot privar-me d’aquests exercicis innocents? Potser més d’un podria estar-ne queixós. Però molts han dit que era impossible d’estar d’acord amb tots els veïns alhora. I, davant d’aquesta situació, no és lícit que triï el que més em convingui?

Carrer Marsala