És ben sabut que la història sempre l’escriuen els vencedors, els botxins. Qui té bo, vola i qui no, redola, en deia el padrinet. És ben sabut que no hi ha gent bona ni dolenta, segurament en tant que no hi ha fets bons ni dolents. Tot depèn des d’on es mira, d’on es vol arribar, d’allò què volem per a nosaltres i per a la resta… Escric aquestes paraules a la mateixa hora en què es duu a terme la sessió plenària de la vila en la quals es volen aclarir els fets sobre Sant Agustí. Quins són aquests fets? A la premsa en podem trobar escrits de tota casta, que m’estalviï repetir. En podeu trobar una crònica documentada aquí. És una llàstima que es vulgui espenyar el nom de les festes de Felanitx en debats que no ens duen gairebé enlloc. Fa temps, deia, abans que ja no crec en bons ni en dolents, qui més qui manco té una part de culpa dels fets. Justament quan pensava en tot això m’ha vengut al cap un poema de Miquel Bauçà que sempre m’ha semblat una imatge que descriu perfectament aquells que van de bons.
Drets, escolten la Sibil·la,
homes públics, convençuts,
i després el crit de l’orgue.
El punxó del ganivet
o el canó de la pistola
sempre els surt de la butxaca.
El noble joc
Filed under: Uncategorized
