“El canvi que volem tots”, aquest és un dels lemes que empra el PP balear per convèncer l’electorat. He de reconèixer que tot d’una que l’he vist he pensat en Miquel Bauçà. Què en pensaria ell? El llenguatge fa aquestes coses que de vegades dues coses que no tenen res a veure es poden associar. Que Miquel Bauçà i José Ramón Bauzá esperonin un futur amb les mateixes paraules no deixa de ser una paradoxa, una paradoxa de diumenge. Les paraules d’un Bauçà que ha fet tant per la nostra cultura, la nostra llengua i les paraules d’un altre, Bauzá, que ens vol negar com a cultura tenen un paral·lelisme. De la definició de Bauçà del Canvi en vull destacar sobretot aquesta idea que m’agrada:
A mesura que el Canvi substitueix el futur, els periodistes, els polítics i els profetes prenem més importància, car són la veu del passat. El Canvi no es farà en un dia.
Es tracta de dos canvis que no tenen res a veure un amb l’altre.
Hom abusa del llenguatge. Per això ningú no s’entén. Hom diu que tot és terrible i no saben què és “terrible”: no és possible continuar per aquest camí. La bola del món és una olla de grills, cecs i satisfets d’estar dins la foscor humida i llefiscosa d’aquesta olla.
Filed under: Uncategorized
