El que faig, ho faig tot bé?
Ben segur. No hi ha dubte.
No té res d’inversemblant
i pensar d’altra manera
no seria gens honest.
El primer és l’honradesa,
per poder mirar-se el món
i les fetes que un dissenya.
Els estats de connivència
De vegades ens falta el coratge de reconéixer públicament que pensam que estam orgullosos d’allò que fem. De fet, si un diu diu el contrari amb la força com en Miquel, qui escolta no pot estar de pensar que és un poc cregut. I jo em deman, no és una tonteria? Si avui jo m’aixeco més d’hora, i m’esforço per dur a terme els meus somnis, no és molt hipocrita i estúpid a la vegada, voler fer creure que en realitat anam fent. No ens enganyem feim les coses per sentir-nos bé amb nosaltres, i a la vegada en tant que els altres facin un ai, mira-te’l i no semblava tan viu. Però en realitat vivim tan pendent d’això que tampoc no tenim temps de fixar-nos en les coses que fan els altres. Però el joc de la humanitat es fer les coses amb la boca muda, i fent veure com tot som casualitats. I si jo hem demano ho faig tot bé, és en realitat per poder millorar… M’agradaria saber què en pensau de tot plegat!
Arxivat sota: Els estats de connivència, hipocresia, societat
La teua pregunta no té una resposta fàcil: cada autor-actor dissenya els seus actes des de la seua maduresa i la seua circumstància, vaja, això ho sé ara o tal vegada ho he sabut sempre. Però ara crec que ho sent d’altra manera.
Ha estat un plaer descobrir les teues reflexions.salutacions cordials.
Un plaer el teu bloc, un lloc per trobar la poesia d’en Miquel, i les teves reflexions. Et recomanaré als meus amics, fans també de Bauçà
Moltes gràcies per les vostres paraules. Tots junts aconseguirem recordar de tant en tant les paraules d’en Meravell.